IA

IIA

IIIB

IVB

VB

VIB

VIIB

VIIIB

IB

IIB

IIIA

IVA

VA

VIA

VIIA

VIIIA

H Idrògenu

He Èliu

Li Lìtiu

Be Berìlliu

Tàula Periòdica de sos Elementos Tavola periodica degli elementi in Sardo Periodic Table in Sardinian Periodická tabulka v sardštině

B Boro

C Carbòniu

N Azotu

O Ossìgenu

F Fluoro

Ne Neon

Na Sòdiu

Mg Magnèsiu

Al Allumìniu

Si Silìtziu

P Fòsforu

S Sùrfuru

Cl Cloro

Ar Argon

K Potàssiu

Ca Càltziu

Sc Scàndiu

Ti Titàniu

V Vanàdiu

Cr Cromo

Mn Manganese

Fe Ferru

Co Cobaltu

Ni Nichel

Cu Ràmene

Zn Zincu

Ga Gàlliu

Ge Germàniu

As Arsènicu

Se Selèniu

Br Bromo

Kr Cripton

Rb Rubìdiu

Sr Istròntziu

Y Ìtriu

Zr Zircòniu

Nb Niòbiu

Mo Molibdenu

Tc Tecnètziu

Ru Rutèniu

Rh Ròdiu

Pd Pallàdiu

Ag Prata

Cd Càdmiu

In Ìndiu

Sn Istagnu

Sb Antimòniu

Te Tellùriu

I Iòdiu

Xe Xenon

Cs Tzèsiu

Ba Bàriu

La Lantàniu

Hf Àfniu

Ta Tantàliu

W Tungstenu

Re Rèniu

Os Òsmiu

Ir Irìdiu

Pt Plàtinu

Au Oro

Hg Mercùriu

Tl Tàlliu

Pb Prumu

Bi Bismutu

Po Polòniu

At Astatu

Rn Radon

Fr Fràntziu

Ra Ràdiu

Ac Atìniu

Rf Rutherfòrdiu

Db Dùbniu

Sg Seabòrgiu

Bh Bòhriu

Hs Hàssiu

Mt Meitnèriu

Ds Darmstàdtiu

Rg Roentgèniu

PDF

Lantànides

Ce Tzèriu

Pr Praseodìmiu

Nd Neodìmiu

Pm Promètziu

Sm Samàriu

Eu Euròpiu

Gd Gadolìniu

Tb Tèrbiu

Dy Dispròsiu

Ho Òlmiu

Er Èrbiu

Tm Tùliu

Yb Itèrbiu

Lu Lutètziu

Atìnides

Th Tòriu

Pa Protatìniu

U Uràniu

Np Netùniu

Pu Plutòniu

Am Amerìtziu

Cm Cùriu

Bk Berkèliu

Cf Califòrniu

Es Einsteìniu

Fm Fèrmiu

Md Mendelèviu

No Nobèliu

Lr Laurènziu

Names chemical elements in five dialects of Sardinian: Logudorese (Logudorian), Nuorese (Nuorian),Campidanese (Campidanian), Gallurese (Gallurian) and Sassarese (Sassarian)

DIZIONARIO UNIVERSALE DELLA LINGUA DI SARDEGNA

01. idrogeno sm. hydrogen, hydrogène, hidrógeno, Wasserstoff] idrógenu (LNC), idrozene (N), idrògenu (SG)
07. azoto sm. [azote, azote, ázoe, Stickstoff] azoto, azotu
08. ossigeno sm. [oxygen, oxygène, oxígeno, Sauerstoff] ossìgenu, ossìzenu (L), ossìzenu (N), ossìgenu (CSG)
13. alluminio sm. [aluminium, aluminium, aluminio, Aluminium] allumìniu
15. fosforo sm. [phosphorus, phosphore, fósforo, Phosphor] fósforu, fósfuru (LNC), fòiforu (S), fùsfaru (G)
16. zolfo sm. [sukphur, soufre, azufre, Schwefel] sùlfaru (lat. SULPHUR), sùrfaru, sùffraru, sùrfuru, tzùlfaru, surfu (= it.) (L), fùrfaru, sùrfaru, ùffaru, tzùrfaru (N), tzùrfuru, tzrùffuru, tzurfu, tzruffu, tzùrfua f., ciùrfua f. (C), sùiffaru, sòiffaru (S), sùlfaru, zùlfaru, inzùrfuru, sùrfuru (Lm) (G)
17. cloro sm. [chlorine, chlore, cloro, Chlor] cloro (L), croro (N), cloru (C), croru, àcitu (S), cloro (G)
19. potassio sm., -a f. [potassium, potassium, potasio, Kalium] pudassa f. (L), putassa f. (N), potàssiu (C), pudassa f., putassa (S), putassa f. (G)
20. calcio/1 sm. (elemento chimico) [calcium, calcium, calcio, Kalzium] càlciu, carchina f., calchina f. (L), cartzu, carchina f. (N), càlciu, carcina f. (C), càlciu, cazzina f. (S), càlciu, calcina f. (G)
24. cromo sm. [chromium, chrome, cromo, Chrom] cromu
26. ferro sm. [iron, fer, hierro, Eisen] ferru (lat. FERRUM) (LNCSG), farru (G) // ainas f. pl. (LC) “i f. del mestiere”; boltàresi a ferru ruju (L) “non rispettare niente e nessuno, non badare ai rischi”; càrdia f. (L) “f. rovente”; ferru galantzinu, galantzinosu (L) “f. crudo, vergine”; frailare (L), frabilare (N) “lavorare il f.”; pinnas f. pl. (LN) “f. degli zoccoli degli animali”; sos ferros m. pl. (LN) “i denti”; acuzone, aguzone (N) “f. da maglia”; aguza f. (N) “f.  da calza”; busas f. pl. (NC) “f.  da calze o da maglia”; errina f., ferrìghine m. (N) “scorie ferrose”; tzovare (N)“mettere i f. alle zampe delle bestie”; fai a ferru finugu (C) “mettere a f. e a fuoco, massacrare”; griglionis pl. (C) “f. da galera”; pintzoi, pintzoni (C) “punta del f. da cavallo”; scerrittus pl. (C) “ferri”; scioncu (C) “f. conficcato nel banco del falegname per tenere fermo il legno da piallare”; verdughìgliu (C) “f. a quattro tagli; sp. verduguillo”; cagnetta f. (S) “f.  curvo usato dal muratore per rafforzare la costruzione”; ferru battuddu (S) “f. battuto”; mazzintrè (S) “sistema per battere il f.  caldo a tre mani (Bazzoni)”; chjappa f., ciappa f. (G) “f. di cavallo consumato”; Chini de ferru bócciri de ferru móriri (prov.-C) “Chi di f. ferisce di f. perisce”; Lu ferru si batti candu è caldhu (prov.-S) “Il f. si batte quando è caldo”
28. nichel sm. [nickel, nickel, níquel, Nickel] nichel, nìchili (LNC), nìchisi (S), nìcchisi (G) // nighele (L), nichele (N) “cosa indeterminata, non meglio precisata”; nìchera f. (N) “moneta di n.”; nichedda f. (N) “monetina di n.”; donai su nìchili (C) “dare il sesso”
29. rame sm. [copper, cuivre, cobre, Kupfer] ràmine (lat. AERAMEN), ràmene, arràmene, ràmine (L), arràmene, ràmene, ràmmene (N), arràmini (C), ràmini, ràminu, rammu (S), ramu, ràmini, irramu, cupru (G) // pedra biaitta f. (L), preda brava f. (N), vitriolu (G) “solfato di r.; pietra da cauterio”; labiolu (L), lapiolu (N) “recipiente di r. usato per mettervi il siero, il latte, la lisciva”; ramenosu (LN), arraminosu (C) “di r.”; ràmene! (N) “perdinci!”; Mi ni pìgliani lu rammu di cuzina! (S) “Mi portano via il r. dalla cucina (=non mi possono far niente!)”
30. zinco sm. [zinc, zinc, cinc, Zink] zingu
33. arsènico sm. [arsenic, arsenic, arsénico, Arsen] arsénicu (LNC), virenu (S), vilenu (G)
47. argento sm. [silver, argent, plata, Silber] aglientu, alghidda, alghiddu m., arghentu (lat. ARGENTUM), arientu (ant.; tosc. ant. ariento), lutzana, nalvinu m., narvinu m. plata f., prata f. (sp. plata) (L), arjentu, arzentu, prata f. (N), argentu, arghentu, prata f. (C), aglientu, argentu, prata f. (S), aglientu, algentu, argentu, pratta f. (G) // miglaresu (ant.) (L) “lavoro artigianale in a.”; Zennarzentu (N) “Gennargentu”; Però no mi se’ fideli./ Chist’è a dittilla in pratta (G- G. Pes) “Però non mi sei fedele./ Questo è per dirtelo chiaro (come l’a.)”
50. stagno/1 sm. (metallo) [tin, étain, estaño, Zinn] istagnu, istàniu, istanzu (L), istàniu, istannu, istanzu, istantzu (N), stàngiu (C), isthagnu (S), stagnu (G)
53. iodio sm. [iodine, iode, yodo, Jod] iódiu (L), zódiu (N), iódiu (CS), iòdiu, òliu (G) // tintura d’òliu (G) “tintura di i.”
56. bario sm. [barium, baryum, bario, Barium] bàriu // baritta f. (C)“barite”
78. platino sm. [platinum, platine, platino, Platin] plàtinu (L), pràtinu (N), plàtinu (C), pràtinu, oru biancu (S), plàtinu (G)
79. oro sm. [gold, or, oro, Gold] oro (= it.) (LN), oru (CSG) // oros pl. (LN) “semi delle carte da giuoco: ori o denari”; oraria f. (L), prendas f. pl. (LNC) “ori, oggetti d’oro, di valore”; oru schettu (C) “oro puro”; sdurà (G) “togliere l’oro dalle superfici dorate”; A s’oro tottu sas giannas s’abberin (prov.-L) “All’oro si aprono tutte le porte”; No est tott’oru lu chi luzi (prov.-S) “Non è tutto oro ciò che luccica”; L’oru no si cunnosci finz’e chi si paldi (prov.-G) “L’oro non si apprezza fino a che non lo si perde”
80. mercurio sm. [mercury, mercure, mercurio, Quecksilber] mercùriu, arghentu ‘iu (L), mercùriu (N), mercùriu, mrecùriu (C), marchùriu (S), aglientu ‘iu (G)
82. piombo sm. [lead, plomb, plomo, Blei] peumbu, peumu, piumbu (= it.), piumu, plumbu, prumu (cat. plom; sp. plomo), pìmbinu (L), ciumu, prumbu, prummu, prumu, purmu (N), peumu, prumu (C), piombu (S), piumbu, piummu, piombu (Cs) (G) // a peumbu (L) “a p.”; allentzare, alleltzare (L) “mettere a filo a p.”; apprumare (L), apprumai (C) “mettere a p.; diventare come il p.”; lentza f. (L), lentza f., lentzu, prapandicu, papandicu (C) “p. (lenza) dei muratori”; sos prumos pl. (L) “i p. che si fondono alla vigilia della festa di San Giovanni per conoscere le sorti di ognuno”; cabantza f. (C), galantza f. (NC) “p.argentifero”; piumbara f. mar. (S) “pi. che si legano alla cima per tenere la rete in profondità”; Su ‘inari pro intrare giughet sos pes de piumu, pro ch’’essire giughet sas alas (prov.-L) “I soldi per entrare (nelle tasche) hanno i piedi di p.; per uscire hanno le ali”
88. radio sf. [radio, radio, radio, Radio] ràdiu, aràdio (LN), arràdiu m. (C), ràdio, ràdiu (S), ràdiu, arràdiu (Lm) (G) // arradieddu m. (N) “radiolina portatile”;
92. uranio sm. [uranium, uranium, uranio, Uran] uràniu

1A	2A	3B	4B	5B	6B	7B	8B	8B	8B	1B	2B	3A	4A	5A	6A	7A	8A
H idrógenu
		Periodic Table in Limba Sarda [ditzionàriu de sa limba sarda]										B bóro	C carbóniu	N azótu	O ossígenu	F fluoru
Na sódiu	Mg magnésiu											Al allumìniu	Si silíciu	P fósforu	S súlfaru	Cl cròro	Ar argon
K potàssiu	Ca càlciu				Cr cròmo	Mn manganèse	Fe férru	Co cobbàltu	Ni níchel	Cu arràmene	Zn zíngu			As arsénicu		Br bromu
										Ag plàta	Cd cadmiu		Sn istàgnu	Sb antimóniu		I iódiu
	Ba bàriu								Pt pràtinu	Au òro	Hg marcúriu		Pb peúmu	Bi bismútu
	Ra ràdiu
Lantanidi
Attinidi						U uràniu		Pu plutòniu

La lingua sarda ad asuni

Vocabolario Italiano - Sardo Asunese Al Ag As N Ba Ca C Cl Cr Fe P H I