Sardstina - SarduSardinian language:

Sardinian (Limba sarda), Sardinian dialects: Logudurese, Nuorese, Campidanese (variant Asunese)
Corsian dialects: Sassarese, Gallurese,Catalan dialect: Algherese, Ligurian dialect: Tabarchin

IA IIA IIIB IVB VB VIB VIIB VIIIB IB IIB IIIA IVA VA VIA VIIA VIIIA
H
Idrògenu
  He
Èliu
Li
L
ìtiu
Be
Ber
ìlliu
B
Boro
C
Carb
òniu
N
Azotu
O
Ossìgenu
F
Fluoro
Ne
Neon
Na
Sòdiu
Mg
Magn
èsiu
Al
Allum
ìniu
Si
Sil
ìtziu
P
F
òsforu
S
Sùrfuru
Cl
Cloro
Ar
Argon
K
Pot
àssiu
Ca
C
àltziu
Sc
Sc
àndiu
Ti
Tit
àniu
V
Van
àdiu
Cr
Cromo
Mn
Manganese
Fe
Ferru
Co
Cobaltu
Ni
Nichel
Cu
Ràmene
Zn
Zincu
Ga
G
àlliu
Ge
Germ
àniu
As
Ars
ènicu
Se
Sel
èniu
Br
Bromo
Kr
Cripton
Rb
Rub
ìdiu
Sr
Istròntziu
Y
Ìtriu
Zr
Zircòniu
Nb
Niòbiu
Mo
Molibdenu
Tc
Tecn
ètziu
Ru
Rut
èniu
Rh
R
òdiu
Pd
Pall
àdiu
Ag
Prata
Cd
C
àdmiu
In
Ìndiu
Snaudio
Istagnu
Sb
Antim
òniu
Te
Tell
ùriu
I
Iòdiu
Xe
Xenon
Cs
Tz
èsiu
Ba
B
àriu
La
Lant
àniu
Hf
Àfniu
Ta
Tant
àliu
W
Tungstenu
Re
R
èniu
Os
Òsmiu
Ir
Ir
ìdiu
Pt
Pl
àtinu
Auaudio
Oro
Hg
Merc
ùriu
Tl
T
àlliu
Pb
Prumu
Bi
Bismutu
Po
Pol
òniu
At
Astatu
Rn
Radon
Fr
Fr
àntziu
Ra
R
àdiu
Ac
At
ìniu
Rf
Rutherf
òrdiu
Db
D
ùbniu
Sg
Seab
òrgiu
Bh
Bòhriu
Hs
H
àssiu
Mt
Meitn
èriu
Ds
Darmstàdtiu
Rg
Roentgèniu
PDF

Lantànides

Ce
Tzèriu
Pr
Praseod
ìmiu
Nd
Neod
ìmiu
Pm
Prom
ètziu
Sm
Samàriu
Eu
Euròpiu
Gd
Gadolìniu
Tb
Tèrbiu
Dy
Dispròsiu
Ho
Òlmiu
Er
Èrbiu
Tm
T
ùliu
Yb
Itèrbiu
Lu
Lutètziu
Atìnides Th
T
òriu
Pa
Protatìniu
U
Ur
àniu
Np
Netùniu
Pu
Plutòniu
Am
Amer
ìtziu
Cm
Cùriu
Bk
Berkèliu
Cf
Calif
òrniu
Es
Einsteìniu
Fm
Fèrmiu
Md
Mendelèviu
No
Nobèliu
Lr
Laurènziu

Taula Periodica de sos Elementos


Names chemical elements in five dialects of Sardinian: Logudorese (Logudorian), Nuorese (Nuorian),Campidanese (Campidanian), Gallurese (Gallurian) and Sassarese (Sassarian)

    Logudorese Nuorese Campidanese Sassarese Gallurese
01 H idrógenu idrógenu
idrozene
idrógenu idrògenu
07. N azoto, azotu
08. O ossìgenu
ossìzenu
ossìzenu ossìgenu
13. Al allumìniu
15. P fósforu, fósfuru fòiforu fùsfaru
16. S sùlfaru
sùrfaru
sùffraru
sùrfuru
tzùlfaru
surfu
fùrfaru
sùrfaru
ùffaru
tzùrfaru
tzùrfuru
tzrùffuru

tzurfu
tzruffu
tzùrfua
ciùrfua.
sùiffaru
sòiffaru
sùlfaru
zùlfaru
inzùrfuru
sùrfuru
17. Cl cloro croro cloru croru
àcitu
cloro
19. K pudassa putassa potàssiu pudassa
putassa
putassa
20. Ca càlciu
carchina
calchina
cartzu
carchina
càlciu
carcina
càlciu
cazzina
càlciu
calcina
24. Cr cromu
26. Fe ferru ferru
farru
28. Ni nichel, nìchili nìchisi nìcchisi
29. Cu ràmine
ràmene
arràmene
ràmine
arràmene
ràmene
ràmmene
arràmini ràmini
ràminu
rammu
ramu
ràmini
irramu
cupru
30. Zn zingu
33. As arsénicu virenu vilenu
    Logudorese Nuorese Campidanese Sassarese Gallurese
47. Ag aglientu
alghidda
alghiddu
arghentu
arientu
lutzana
nalvinu
narvinu
plata
prata
arjentu
arzentu
prata
argentu
arghentu
prata
aglientu
argentu
prata
aglientu
algentu
argentu
pratta
50. Sn istagnu
istàniu
istanzu
istàniu
istannu
istanzu
istantzu
stàngiu isthagnu stagnu
53 I iódiu zódiu iódiu iòdiu
òliu
56 Ba bàriu
78 Pt plàtinu pràtinu plàtinu pràtinu
oru_biancu
plàtinu
79. Au oro oru
80. Hg mercùriu
arghentu_‘iu
mercùriu mercùriu
mrecùriu
marchùriu aglientu_‘iu
82. Pb peumbu
peumu
piumbu
piumu
plumbu
prumu
pìmbinu
ciumu
prumbu
prummu
prumu
purmu
peumu
prumu
piombu piumbu
piummu
piombu
88. Ra ràdiu, aràdio arràdiu ràdio
ràdiu
ràdiu
arràdiu
92. U uràniu

DIZIONARIO UNIVERSALE DELLA LINGUA DI SARDEGNA
ANTONINU (Tonino Mario) RUBATTU

01. idrogeno sm. hydrogen, hydrogène, hidrógeno, Wasserstoff] idrógenu (LNC), idrozene (N), idrògenu (SG)
07. azoto sm. [azote, azote, ázoe, Stickstoff] azoto, azotu
08. ossigeno sm. [oxygen, oxygène, oxígeno, Sauerstoff] ossìgenu, ossìzenu (L), ossìzenu (N), ossìgenu (CSG)
13. alluminio sm. [aluminium, aluminium, aluminio, Aluminium] allumìniu
15. fosforo sm. [phosphorus, phosphore, fósforo, Phosphor] fósforu, fósfuru (LNC), fòiforu (S), fùsfaru (G)
16. zolfo sm. [sukphur, soufre, azufre, Schwefel] sùlfaru (lat. SULPHUR), sùrfaru, sùffraru, sùrfuru, tzùlfaru, surfu (= it.) (L), fùrfaru, sùrfaru, ùffaru, tzùrfaru (N), tzùrfuru, tzrùffuru, tzurfu, tzruffu, tzùrfua f., ciùrfua f. (C), sùiffaru, sòiffaru (S), sùlfaru, zùlfaru, inzùrfuru, sùrfuru (Lm) (G)
17. cloro sm. [chlorine, chlore, cloro, Chlor] cloro (L), croro (N), cloru (C), croru, àcitu (S), cloro (G)
19. potassio sm., -a f. [potassium, potassium, potasio, Kalium] pudassa f. (L), putassa f. (N), potàssiu (C), pudassa f., putassa (S), putassa f. (G)
20. calcio/1 sm. (elemento chimico) [calcium, calcium, calcio, Kalzium] càlciu, carchina f., calchina f. (L), cartzu, carchina f. (N), càlciu, carcina f. (C), càlciu, cazzina f. (S), càlciu, calcina f. (G)
24. cromo sm. [chromium, chrome, cromo, Chrom] cromu
26. ferro sm. [iron, fer, hierro, Eisen] ferru (lat. FERRUM) (LNCSG), farru (G) // ainas f. pl. (LC) “i f. del mestiere”; boltàresi a ferru ruju (L) “non rispettare niente e nessuno, non badare ai rischi”; càrdia f. (L) “f. rovente”; ferru galantzinu, galantzinosu (L) “f. crudo, vergine”; frailare (L), frabilare (N) “lavorare il f.”; pinnas f. pl. (LN) “f. degli zoccoli degli animali”; sos ferros m. pl. (LN) “i denti”; acuzone, aguzone (N) “f. da maglia”; aguza f. (N) “f.  da calza”; busas f. pl. (NC) “f.  da calze o da maglia”; errina f., ferrìghine m. (N) “scorie ferrose”; tzovare (N)“mettere i f. alle zampe delle bestie”; fai a ferru finugu (C) “mettere a f. e a fuoco, massacrare”; griglionis pl. (C) “f. da galera”; pintzoi, pintzoni (C) “punta del f. da cavallo”; scerrittus pl. (C) “ferri”; scioncu (C) “f. conficcato nel banco del falegname per tenere fermo il legno da piallare”; verdughìgliu (C) “f. a quattro tagli; sp. verduguillo”; cagnetta f. (S) “f.  curvo usato dal muratore per rafforzare la costruzione”; ferru battuddu (S) “f. battuto”; mazzintrè (S) “sistema per battere il f.  caldo a tre mani (Bazzoni)”; chjappa f., ciappa f. (G) “f. di cavallo consumato”; Chini de ferru bócciri de ferru móriri (prov.-C) “Chi di f. ferisce di f. perisce”; Lu ferru si batti candu è caldhu (prov.-S) “Il f. si batte quando è caldo”
28. nichel sm. [nickel, nickel, níquel, Nickel] nichel, nìchili (LNC), nìchisi (S), nìcchisi (G) // nighele (L), nichele (N) “cosa indeterminata, non meglio precisata”; nìchera f. (N) “moneta di n.”; nichedda f. (N) “monetina di n.”; donai su nìchili (C) “dare il sesso”
29. rame sm. [copper, cuivre, cobre, Kupfer] ràmine (lat. AERAMEN), ràmene, arràmene, ràmine (L), arràmene, ràmene, ràmmene (N), arràmini (C), ràmini, ràminu, rammu (S), ramu, ràmini, irramu, cupru (G) // pedra biaitta f. (L), preda brava f. (N), vitriolu (G) “solfato di r.; pietra da cauterio”; labiolu (L), lapiolu (N) “recipiente di r. usato per mettervi il siero, il latte, la lisciva”; ramenosu (LN), arraminosu (C) “di r.”; ràmene! (N) “perdinci!”; Mi ni pìgliani lu rammu di cuzina! (S) “Mi portano via il r. dalla cucina (=non mi possono far niente!)”
30. zinco sm. [zinc, zinc, cinc, Zink] zingu
33. arsènico sm. [arsenic, arsenic, arsénico, Arsen] arsénicu (LNC), virenu (S), vilenu (G)
47. argento sm. [silver, argent, plata, Silber] aglientu, alghidda, alghiddu m., arghentu (lat. ARGENTUM), arientu (ant.; tosc. ant. ariento), lutzana, nalvinu m., narvinu m. plata f., prata f. (sp. plata) (L), arjentu, arzentu, prata f. (N), argentu, arghentu, prata f. (C), aglientu, argentu, prata f. (S), aglientu, algentu, argentu, pratta f. (G) // miglaresu (ant.) (L) “lavoro artigianale in a.”; Zennarzentu (N) “Gennargentu”; Però no mi se’ fideli./ Chist’è a dittilla in pratta (G- G. Pes) “Però non mi sei fedele./ Questo è per dirtelo chiaro (come l’a.)”
50. stagno/1 sm. (metallo) [tin, étain, estaño, Zinn] istagnu, istàniu, istanzu (L), istàniu, istannu, istanzu, istantzu (N), stàngiu (C), isthagnu (S), stagnu (G)
53. iodio sm. [iodine, iode, yodo, Jod] iódiu (L), zódiu (N), iódiu (CS), iòdiu, òliu (G) // tintura d’òliu (G) “tintura di i.”
56. bario sm. [barium, baryum, bario, Barium] bàriu // baritta f. (C)“barite”
78. platino sm. [platinum, platine, platino, Platin] plàtinu (L), pràtinu (N), plàtinu (C), pràtinu, oru biancu (S), plàtinu (G)
79. oro sm. [gold, or, oro, Gold] oro (= it.) (LN), oru (CSG) // oros pl. (LN) “semi delle carte da giuoco: ori o denari”; oraria f. (L), prendas f. pl. (LNC) “ori, oggetti d’oro, di valore”; oru schettu (C) “oro puro”; sdurà (G) “togliere l’oro dalle superfici dorate”; A s’oro tottu sas giannas s’abberin (prov.-L) “All’oro si aprono tutte le porte”; No est tott’oru lu chi luzi (prov.-S) “Non è tutto oro ciò che luccica”; L’oru no si cunnosci finz’e chi si paldi (prov.-G) “L’oro non si apprezza fino a che non lo si perde”
80. mercurio sm. [mercury, mercure, mercurio, Quecksilber] mercùriu, arghentu ‘iu (L), mercùriu (N), mercùriu, mrecùriu (C), marchùriu (S), aglientu ‘iu (G)
82. piombo sm. [lead, plomb, plomo, Blei] peumbu, peumu, piumbu (= it.), piumu, plumbu, prumu (cat. plom; sp. plomo), pìmbinu (L), ciumu, prumbu, prummu, prumu, purmu (N), peumu, prumu (C), piombu (S), piumbu, piummu, piombu (Cs) (G) // a peumbu (L) “a p.”; allentzare, alleltzare (L) “mettere a filo a p.”; apprumare (L), apprumai (C) “mettere a p.; diventare come il p.”; lentza f. (L), lentza f., lentzu, prapandicu, papandicu (C) “p. (lenza) dei muratori”; sos prumos pl. (L) “i p. che si fondono alla vigilia della festa di San Giovanni per conoscere le sorti di ognuno”; cabantza f. (C), galantza f. (NC) “p.argentifero”; piumbara f. mar. (S) “pi. che si legano alla cima per tenere la rete in profondità”; Su ‘inari pro intrare giughet sos pes de piumu, pro ch’’essire giughet sas alas (prov.-L) “I soldi per entrare (nelle tasche) hanno i piedi di p.; per uscire hanno le ali”
88. radio sf. [radio, radio, radio, Radio] ràdiu, aràdio (LN), arràdiu m. (C), ràdio, ràdiu (S), ràdiu, arràdiu (Lm) (G) // arradieddu m. (N) “radiolina portatile”;
92. uranio sm. [uranium, uranium, uranio, Uran] uràniu


1A 2A 3B 4B 5B 6B 7B 8B 8B 8B 1B 2B 3A 4A 5A 6A 7A 8A
H
idrógenu
   
   

Periodic Table in Limba Sarda

Klik ke slovniku

[ditzionàriu de sa limba sarda]

Klik ke slovniku
B
bóro
C
carbóniu
N
azótu
O
ossígenu
F
fluoru
 
Na
sódiu
Mg
magnésiu
Al
allumìniu
Si
silíciu
P
fósforu
S
súlfaru
Cl
cròro
Ar
argon
K
potàssiu
Ca
càlciu
      Cr
cròmo
Mn
manganèse
Fe
férru
Co
cobbàltu
Ni
níchel
Cu
arràmene
Zn
zíngu
    As
arsénicu
  Br
bromu
 
                    Ag
plàta
Cd
cadmiu
  Sn
istàgnu
Sb
antimóniu
  I
iódiu
 
  Ba
bàriu
              Pt
pràtinu
Au
òro
Hg
marcúriu
  Pb
peúmu
Bi
bismútu
     
  Ra
ràdiu
               
Lantanidi                            
Attinidi   U
uràniu
  Pu
plutòniu
                 

Dialects in Sardinian / click for great map
Dialects in Sardinian / click for great map
Dialects in Sardinian

La lingua sarda ad asuni

Vocabolario Italiano - Sardo Asunese
Al Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / A
Ag Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / A
As Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / A
N Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / A
Ba Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / B
Ca Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / C
C Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / C
Cl Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / C
Cr Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / C
Fe Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / F
P Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / F
H Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / I
I Vocabolario Italiano - Sardo Asunese / I
   
   
   
   
   
   
   
Asuni Asuni

Languages spoken in Italy


PERIODIC TABLE FROM THE WORLD Chemweb - kliknutim na hlavni stranu